Estrena el tercer senzill del seu projecte en solitari · L’àlbum es publicarà la pròxima setmana · El tema dona dona nom al disc i reflecteiix l’esperit orgànic del nou camí de l’artista, reconegut com a cantant de Tardor
15/06/2021. VALÈNCIA. Després de tant de temps anunciant-la, Àlex Blat desvela quina és la seua veritat i ens la mostra com un xicotet ésser esmunyedís, viu, d’esperit ambivalent. «Una contradicció, això és la veritat», es resigna el músic en un dels primers versos de la cançó.
A més de tot això, La veritat és el títol del tercer senzill que llança l’artista i el que dona títol al disc, el qual vorà la llum la pròxima setmana. Àlex Blat obri el teló de la seua primera aventura en solitari i es presenta sense màscares ni artificis, entonant un tema autocrític i enverinat d’ironia.
Què és la veritat? On està l’autenticitat de les coses i les persones? El músic s’enfronta a esta qüestió com si fora un espill i arriba a la conclusió que segurament la certesa més gran que posseïm són les nostres contradiccions. L’artista abraça esta lliçó amb un pop lluminós que descansa en la senzillesa de la seua guitarra acústica.
Eixa és potser la veritat més ferma d’esta cançó i la que representa l’àlbum al complet: una aposta pel so orgànic, que comença i acaba en eixa guitarra que ja mostrava el seu protagonisme en el primer senzill d’este camí, Declaració d’intencions. Eixe i Sant Rafael, el segon llançament, advertien del camí divergent d’Àlex Blat en l’era de les sonoritats digitals. En La veritat, el i el seu productor, Guille Sanz, han buscat el so essencial en guitarres i mandolines o en senzills xocs de mans.
Àlex Blat, a qui hem conegut al capdavant de Tardor recorrent tots els indrets del pop-rock, carrega la seua motxilla amb el bagatge aprés per a explorar camins nous. La veritat serà un àlbum divers que viatge del pop i el folk nord-americans a la cançó d’autor banyada en sons mediterranis. Darrere d’un títol granític s’amaga en realitat una obra mestissa on s’albiren referents tan dispars com Ovidi i Ed Sheeran.
El disc constituirà, en definitiva, la recerca d’un lloc propi i autèntic, sense proclamar dogmes musicals ni poètics. L’ambigüitat del títol ha quedat al descobert, però ja ens avisava en la primera cançó d’este trajecte: «He aprés, com tots deuríem fer, que les veritats no tenen massa pes».
