El cantant i compositor de Tardor llança el primer senzill del què serà el seu debut discogràfic en solitari, ‘La Veritat’ · La cançó avança l’esperit orgànic d’un àlbum divers en estils, cosit pel folk-rock
017/05/2021. VALÈNCIA. Els peus colpejant terra, les mans xocant-se i una guitarra acústica. A vegades, els sons més elementals tenen la clau de l’univers musical més ric. A vegades les eines més senzilles són les úniques necessàries per a enllestir les obres més transcendents, sobretot si donen forma a la declaració d’intencions d’un músic.
Així, amb Declaració d’intencions, comença el nou camí d’Àlex Blat, veu principal i compositor de Tardor, qui llança ara el seu primer projecte en solitari. Ho fa amb una cançó que reivindica la certesa més bàsica, potser l’única, a què s’arriba quan ja s’ha fregat certa maduresa personal i també dins de l’ofici. Ho esculpeix la tornada: «Només he vingut a fer cançons. Si són bones, millor». Així recull l’assumpció de tantes contradiccions i un esbós d’identitat, un lloc al món.
Eixe esperit no només està a la lletra. Un ritme fet exclusivament amb palmes i passos, i una melodia estreta d’una guitarra acústica, marquen l’inici del trajecte d’Àlex Blat. L’autor és recolza així en els instruments amb què un aprenent comença a convertir-se en artesà de cançons. Ha comptat, en este retorn al més essencial, amb un aliat a l’estudi. Es tracta de Guille Sanz, un productor que ha compartit la vocació orgànica per a un missatge nítid i directe.
De la mateixa manera, el videoclip se sincronitza amb l’esperit analògic de la cançó. Així, en analògic, ha estat gravada una peça que presenta una història senzilla i humana. Protagonitzada per María Maroto i realitzada per Plaga, l’argument posa en el centre a una dona i les emocions que tiren d’ella cap a extrems oposats cada dia. El seu és, com el de tantes i tants, un relat de misèries i alegries quotidianes.
Primera estació de ‘La Veritat’
Esta Declaració d’intencions és la primera peça d’un àlbum que vorà la llum el pròxim més de juny. El disc s’anomenarà La Veritat, un títol que reflecteix l’aposta pel so essencial dels instruments que l’autor, juntament al productor Guille Sanz, ha buscat siga en guitarres i mandolines, siga en un senzill xoc de mans.
Àlex Blat, a qui hem conegut al capdavant de Tardor recorrent tots els indrets del pop-rock, carrega la seua motxilla amb el bagatge aprés per a explorar camins nous. La Veritat serà un àlbum divers que viatge del pop i el folk nord-americans a la cançó d’autor banyada en sons mediterranis. Darrere d’un títol tan granític s’amaga en realitat una obra mestissa on s’albiren referents tan dispars com Ovidi i Ed Sheeran.
El disc constituirà, en definitiva, la recerca d’un lloc propi i autèntic, sense proclamar dogmes musicals ni poètics. Ja ho anuncia en el segon vers d’este primer senzill: «He aprés, com tots deuríem fer, que les veritats no tenen massa pes».
