‘Pelai 56’ será la cançó que tancarà el segon àlbum d’estudi de la banda alcoiana · ‘Jo i el món’ veurà la llum el pròxim 26 de març · Una reflexió en veu alta sobre l’encaix de Joe Pask en un sistema que no li agrada · Últim avançament després de ‘Arrelar’, ‘Llorer’ i ‘La de la caseta’
Alcoi, 9/03/2021.
“I no sé com explicar-te que el teu món ja no m’agrada perquè se que vaig a perdre”.
‘Pelai 56’ és el final de camí i l’inici d’un altre, la culminació d’una etapa vital i també musical. El final d’un disc i un instant. La banda valenciana Joe Pask estrena el seu quart i últim avanç de ‘Jo i el món’, el seu nou àlbum. Aquesta cançó destil·la potència, força i electricitat, des de la primera nota a l’última, en cada vers i en cada arranjament.
Un tall ideat com un tema de local, de banda, de directe, i portat a la pràctica de manera impecable per Blai Antoni Vañó, productor de capçalera de Joe Pask. Curiosament, ‘Pelai 56’ ha estat escrita i composada mà a mà entre tots dos, una llicència que empapa de sentit la cançó i la reflexió de fons que emana d’ella. El tancament inesperat que dóna sentit a tot l’àlbum. ‘Pelai 56’ narra les inquietuds sorgides al voltant de tres etapes cronològiques del creixement personal: (1) les expectatives que ens creem, (2) la frustració que això genera i (3) la ruptura unilateral de totes aquestes aspiracions. Al cap i a la fi, com diu Joe Pask en aquesta cançó, “només sóc una persona intentant buscar-me un lloc”.
El videolyric de ‘Pelai 56’ és una peça audiovisual obra de Laura García. Un tribut a l’artista Guy Sherwin que conjuga dos temps vitals mitjançant una performance que barreja llums, ombres i reflexos per posar de manifest les contradiccions vitals.
‘Jo i el món’, Joe Pask
Joe Pask és rock, és folk i és americana, tot això amanit amb el sentir de l’escena indie valenciana, mediterrània. Projecte nascut al si del nucli experimental que és el microcosmos meridional d’Alcoi, un laboratori musical avançat amb referències punteres a nivell nacional.
Joe Pask, és un i ho és tot, l’alter ego musical de l’artista valencià Josu Miró. Després de llançar-se al buit amb les autoedicions de ‘Hang it’ i ‘A la deriva’ fa cinc anys, Joe Pask va marcar un abans i un després, un raig d’aire fresc al viciat panorama musical valencià amb ‘Salt’ (La Fera CC, 2018), el seu primer gran disc.
Reconegut per la crítica com un dels LPs de l’any, van ser guardonats amb el premi Ovidi Montllor a millor disc de rock. El seu vol del microcosmos alcoià va ser exponencial, amb una gira de més de 50 dates i actuacions en escenaris punters com els del Festival de les Arts.
Després de tres anys de silenci, i una pandèmia pel mig, Joe Pask tornen amb ‘Jo i el món’ (Primavera d’Hivern / La Fera CC, 2021), el segon gran projecte del músic valencià que ha comptat amb el seu productor de capçalera, Blai Antoni Vañó, com a encarregat de mantenir aquesta essència crua i característica de la banda. El seu nexe amb la seva ciutat natal, amb la seva naturalesa.
Un tàndem musical que en aquest treball va un pas més enllà, i és que Joe Pask i Blai Antoni Vañó han explorat, junts de la mà, noves sonoritats i maneres de transmetre les emocions a través de la seva música. ‘Jo i el món’ és un crit generacional, un “fins aquí”, un reflex de l’afartament pel paper residual i l’abandonament social a què s’han vist condemnats, en el món actual, els coetanis de la generació Y, comunament coneguts com millennials. Lletres, arranjaments i composicions carregats de visceralitat són la definició perfecta de Joe Pask; i és que com ells mateixos diuen, “Noves músiques per a nous temps”.
