La banda valenciana llança el tema que obri el camí cap al seu segon àlbum, Celobert, que vorà la llum en abril
19/02/2021. VALÈNCIA. El ciclisme té els seus arquetips: els especialistes en contrarellotges són metòdics i disciplinats; els escaladors són artistes del patiment i després estan els esprinters, eixa espècie que frega els setanta quilòmetres per hora en la carrera a meta. Per descomptat, els esprinters són els bojos.
Això ho saben els membres d’Òrbites, apassionats de la bicicleta. La banda valenciana formada per Antoni Montagudo (veu i guitarra), Albert Belda (bateries), Santi Ciges (guitarra solista), Jaume Planells (baix) i Íñigo Soler (teclats), publica Vull esprintar, senzill que inicia el compte enrere fins a la publicació del seu segon àlbum.
El tema allibera un impuls vital: deixar arrere temors i dubtes, però també la comoditat del ramat. L’esprint com a acte de sana bogeria, solitari i agosarat, buscant l’aire pur. El videoclip, rodat en els carrers de València, obra d’Iván Belinchón i protagonitzat per Marc Blanco, mostra eixa desenfrenada recerca de la llibertat.
Coherent amb el seu relat, la cançó va nàixer com una descàrrega elèctrica, una vesprada que alguns membres d’Òrbites compartien en el local d’assaig. El tema canalitza l’energia que acumulaven els músics, qui travessaven experiències personals decisives. Un riff mínim de guitarra acompanya els primers versos i després, a poc a poc, s’hi van sumant instruments i capes de sintetitzador en una cavalcada cap a l’èpica, que esclata en la tornada: «Si pense el que he de fer, m’estresse més; si em diuen que estiga quiet, vull esprintar».
Òrbites presenta així una obra vitalista de rock ple de matisos i textures, una carrera cap a la llum que es va albirar en un tema llançat el passat estiu, Respira, i que tindrà continuïtat en l’EP que presentaran pròximament. Eixe projecte té títol: Celobert.
Canvis musicals i vitals
Quatre anys han passat del debut d’Òrbites, també en forma d’EP: Felicitat Interior Bruta (2017). Aquella va ser la carta de presentació d’una banda formada per músics amb una trajectòria dilatada en diferents formacions de l’escena valenciana, com ara 121dB, Geografies, Mare, Pelícano, Spheniscidae o Goodbye Mountain.
Amb la motxilla plena de moments vitals transformadors, com l’inici de la paternitat d’alguns dels components, el grup va tornar a l’estudi a començaments de 2020. El lloc escollit va ser Malamute, el refugi del productor Tono Hurtado, figura clau en el so de l’actual escena valenciana de l’indie rock. Juntament amb ell, el grup comptava amb un altre aliat en la seua exploració de la llum, perquè ha sigut en este segon disc quan s’ha sumat el cinqué membre d’Òrbites, Íñigo Soler, qui aporta atmosferes de sintetitzador que fan presagiar nous cims a escalar.
En abril vorà la llum Celobert. El títol de l’àlbum recull l’optimisme d’un disc que arriba en un moment de penombra social. Per això representa una necessària ràfega d’entusiasme.
