Nou cançons formen La insoportable intensidad del ser , el seu nou disc inspirat en l’obra de l’escriptor txec Milan Kundera
01/02/2022. VALÈNCIA. Elena Játiva és el seu nom real a més del seu nom artístic i té un motiu enrere clar, i és que la cantant valenciana es considera una artista transparent a l’hora de transmetre el que sent. Per això no li feia falta camuflar-se enrere d’un personatge artístic, perquè el que canta és el que emociona.
Nou cançons formen La insoportable intensidad del ser (Primavera d’Hivern, 2021), el seu nou disc inspirat en l’obra de l’escriptor txec Milan Kundera i amb un títol que remiteix directament a la novel·la que planteja els infinits dubtes existencials de l’èsser humà.
Quina millor picada d’ull a un llibre que el que li ha fet sentir el mateix que tot allò viscut durant el procés de creació d’aquest disc. Un treball que va començar sent un EP de quatre cançons que parlaven de por, de ràbia i impotència i que expressaven què sentia l’artista en el moment que les va composar, però que ha acabat convertint-se en un LP a causa de la necessitat d’expansió de les pròpies històries.
Un treball atrevit i sense limitacions sonores
“Vull que la gent s’emocione amb la meua música, vull que senten i que després, pensen”, assegura Elena Jática. La cantant ja té una carta de presentació: el seu primer treball, Génesis (lagrieta, 2019), però la seua música ha canviat. En aquest nou treball observem la unió de la Elena més acústica amb l’Elena que vol experimentar amb el so i obrir-se com artista.
En aquest so ha tingut molt a veure el seu productor, Tono Hurtado, qui s’ha encarregat de gravar i produir el disc en Malamute Estudio. Una unió amb la que han aconseguit transmetre el que l’artista volia, un nou so plagat de textures i elements.
Les cançons han estat llançades segons ordre cronològic invers a quan foren escrites segons les emocions que sentia la pròpia Elena: asfixia amb ‘Respirar’, reconstrucció personal amb ‘El Ruiseñor’ i el síndrome de l’impostor amb ‘Casual, tal vez incierto’. Elena Játiva explica que les seues cançons van monstrant cóm d’un conflicte aborda un nou: “és la meua manera de gestionar-me i de fer reflexió interna”.
Elena Játiva obri el seu món interior i la seua sensibilitat musical de par en par per mostrar-nos el seu talent. La intèrpret valenciana és el so d’alguna cosa que es trenca i es repara en el temps. Una jove artista amb una maduresa inusual en les seues composicions i una personalitat vocal que no deixa a ningú indiferent.
